FINE LINE

20.04.2021

EL SEGON ÀLBUM EN SOLITARI DEL MAGNÍFIC CANTANT HARRY STYLES

El camí des del treball debut com a solista del cantant britànic Harry Styles fins al seu segon àlbum, ha vist a l'artista com un veritable icona pop. Malgrat un notori baix perfil mediàtic, les seves incursions a la moda, el cinema i causes tant polítiques com socials l'han instal·lat com un nom únic a la nova escena, destacant entre els seus excompanys d'One Direction i la resta dels seus parells.

FINE LINE:

Aquest cop, amb Fine Line, el seu segon àlbum, Harry no només compleix amb les seves pròpies expectatives, sinó que arriba amb arguments més contundents per creure'l. En un treball que crida llibertat, Styles torna a demostrar que sap jugar el joc, però que vol fer-ho amb les seves pròpies regles.

Golden:

El viatge musical s'inicia amb Golden, una de les poques cançons més similars al seu anterior treball. Golden és la cançó que obre l'àlbum i com ha dit textualment Harry: "aquesta és la típica cançó que poses al cotxe quan vas a la platja".

La cançó parla d'un amor recent, d'aquest moment en el qual t'estàs enamorant d'una persona i tot és felicitat, no hi ha problemes, tot és perfecte, daurat. La cançó té unes vibracions molt estiuenques, com si literalment estiguessis a la platja.

Harry ens explica en aquesta cançó com l'amor, quan és pur i veritable, és com un antídot, just el que necessitem.

Watermelon sugar: 

Watermelon Sugar, la segona cançó, serveix com una nova introducció a l'altra faceta del cantant, més propera a la seva imatge de celebritat playboy que a l'acomplexat i sensible artista present en la majoria dels seus temes.

Adore you:

La següent cançó, l'últim senzill, Adore you, és potser la seva jugada més propera al pop contemporani. Adore You va ser la cançó triada per Harry per ocupar el tercer lloc, tant en el disc com en els senzills publicats.

La cançó apareix amb un ritme pop-rock molt típic dels anys 80, l'acompanya uns puntejos de guitarra i, a la tornada, unes harmonies celestials.

El resultat és una autèntica meravella de cançó, plena d'amor per aquesta persona que "adoraries" encara que fos "l'única cosa que fessis" en la teva vida. Harry ens parla d'aquest moment en què adores tant a una persona que ets conscient que aquesta persona és l'única amb la qual vols estar.

Lights Up:

Aquesta cançó va ser el primer avançament que vam escoltar de la nova era de Harry Styles. Lights Up és una cançó molt acurada, molt ben produïda i perfecta fins al mínim detall.

El cantant ens ensenya una nova faceta de si mateix, ens mostra una clara introspecció amb el seu "jo" del passat. En aquesta cançó, i mitjançant aquesta introspecció, Harry parla sobre la identitat, l'acceptació dels canvis i com seguir cap a endavant. El cantant s'acomiada del teu passat i es mostra tal com és davant de tots nosaltres. Ens parla de sortir a la llum, ignorar aquesta foscor que tenim dins, que ens fa autonegarnos a nosaltres mateixos, i acceptar aquesta llum.

Cherry:

En aquesta cançó ens trobem amb un Harry que acaba d'acabar una relació. El títol de la cançó és una mica ambigu ja que Cherry en anglès significa cirera, però en francès (nacionalitat de la seva exnòvia) significa afecte. A més, cal afegir que en aquesta cançó trobem a la seva exnòvia iniciant la cançó amb un àudio curt i l'acaba amb la seva veu parlant en francès mentre Harry toca la guitarra de fons.

Cherry té un so molt innocent, amb una guitarra de fons molt fineta i acompanyant la lletra d'una manera molt subtil, però en realitat és molt trist ja que ens parla de com se sent després de la ruptura.

Falling:

Entrem a la meitat del disc i ho fem amb la cançó més trista de totes. Aquesta cançó sens dubte parla sobre ell mateix, de com té por a convertir-se en una persona que ell no vol ser. Fa esment a la beguda, a la seva salut mental, i de com es troba personalment.

To be so Lonely:

En aquesta cançó hi trobem un canvi totalment de la narrativa. És a dir, Harry amb aquesta lletra el que ens està dient és que ell no té la culpa d'acabar la relació, ho nega tot. Intenta alliberar-se una mica de la situació amb què s'ha vist engabiat.

'Do not blame me for falling' (no em culpis per caure)

Es sent com una superació personal, a més el so d'aquesta cançó és molt més alegre, amb moltíssim més ritme, molt més instrumental. L'espècie de banjo a l'començament ja ens dóna pistes de com serà la instrumental de la cançó.

She:

Una de les cançons més diferents de l'àlbum, amb una durada de 6 minuts. 

Pel que fa a la melodia trobem una instrumental amb un ritme de bateria que gairebé no varia, unes guitarres que s'intensifiquen en les tornades i un final espectacular. Això podria ser un interludi, ja que és un sol de guitarra de més de dos minuts en què la cançó torna a una mena de psicodèlia molt pura en la que, de veritat, la guitarra aconsegueix omplir el buit que deixa la veu de Harry .

Sunflower, Vol.6: 

Aquest cançó és la novena de l'àlbum de l'artista.  Sunflower ens parla d'aquest record bonic que tens d'una persona, malgrat tot el que la relació ha patit, sempre quedaran aquests bons moments en la nostra memòria. "Literalment la relació era un gira-sol (sunflower) aquest s'ha mort, però encara ens queden les pipes, i aquestes les vaig a conservar per sempre." diu Harry sobre aquesta cançó.

Canyon Moon:

En aquesta cançó Harry ens parla de la seva llar, de com troba a faltar casa seva, on se sent complet i se sent feliç. El concepte de llar, al meu entendre, no és 100% un lloc físic pel que ell descriu en la cançó. Per a ell 'llar' és una persona, aquesta que sempre ha estat aquí, que sempre ha considerat el seu lloc, a la qual sempre tornava, cada dues setmanes, perquè no podien estar més de dues setmanes separats. El missatge és preciós, perquè ens explica com ell quan aquesta lluny d'aquesta persona només pensa en que en aquestes dues setmanes aquesta recobrant energia per quan torni a estar amb la persona a la que estima, amb aquesta llar.

¡Crea tu página web gratis! Esta página web fue creada con Webnode. Crea tu propia web gratis hoy mismo! Comenzar